Solucionat: obtenir pid c

Segur! Aquí teniu el vostre article sol·licitat:

Entendre les complexitats de la identificació de processos és un aspecte imprescindible de la monitorització de la telemetria en el disseny del sistema. Un identificador de procés (PID) és un número únic que s'assigna a cada procés quan comença en sistemes semblants a Unix com els construïts en llenguatge C.

Una de les funcions adherides per recuperar el PID és la funció getpid. La sintaxi és bastant senzilla, ja que no requereix cap paràmetre i, al seu torn, simplement retorna un valor enter, que representa el PID del procés actual. Ara aprofundim en com podem obtenir programadament el PID a C.

    #include <stdio.h>
    #include <unistd.h>

    int main() {
        printf("The process ID is %dn", getpid());
        return 0;
    }

Després d'incloure les biblioteques necessàries, hem definit la funció principal. Dins de la funció principal, tenim una senzilla comanda printf que mostra "L'ID del procés és" seguit del PID real, que es recupera mitjançant la funció getpid.

Importància de la identificació de processos

La identificació de processos és crucial, ja que permet una comunicació eficient i segura entre els diferents processos del sistema. Assegura que els recursos s'assignen i gestionen correctament entre els diferents processos. Sense els PID, gestionar i diferenciar els processos del sistema seria una tasca extremadament difícil, si no impossible.

Biblioteques utilitzades

Al nostre codi, hem utilitzat dues biblioteques vitals per obtenir el PID:

  • stdio.h: Aquest és un fitxer de capçalera que normalment conté declaracions d'un conjunt de funcions que impliquen tasques d'entrada/sortida.
  • unistd.h: Significa biblioteca estàndard Unix, conté les definicions i declaracions necessàries per dur a terme les trucades al sistema.

Per aprofundir en la nostra comprensió, recordeu que les biblioteques proporcionen codi precompilat que es pot reutilitzar, estalviant als desenvolupadors de tornar a escriure codis complexos. Per exemple, stdio.h ens permet una manera senzilla d'interactuar amb dispositius d'entrada o sortida, mentre que unistd.h ens ajuda a fer trucades al sistema sense que coneixem les complexitats internes del sistema.

Més...

Solucionat: nombre aleatori entre 2 en C

Generació de nombres aleatoris entre 2 en llenguatge de programació C

La capacitat de generar números aleatoris pot ser fonamental en certs tipus de tasques de programació d'ordinadors, especialment en el disseny d'algorismes o on es requereix simulació. En aquest article, aprofundirem en un aspecte fonamental de la programació en C, que és la generació de nombres aleatoris. Suposem que teniu una comprensió bàsica del llenguatge de programació C. C és un llenguatge potent de propòsit general que dóna als programadors més control i eficiència, sent excel·lent per programar a un nivell baix

Més...

Solucionat: imprimir en rosa al c

Per descomptat, comencem!

Imprimeix en rosa és una declaració d'impressió acolorida amb una sortida de text rosa a la programació C. Aquesta tasca de programació no és habitual, però és força interessant i mostra la versatilitat i flexibilitat de C. La tasca és única però permet entendre com has de manipular les configuracions de la pantalla del terminal per aconseguir-ho.

Més...

Solucionat: exemple c va_list

En la programació en C, el maneig de funcions amb arguments variables és crucial. Imagineu-vos implementant una funció que accepta un nombre variable d'arguments. Això no significaria que el vostre codi s'adapti a les necessitats de l'aplicació, millorant així la seva flexibilitat i rendiment? Avui ens endinsarem en una d'aquestes funcions fantàstiques que ofereix el llenguatge de programació C, va_list, en una característica de la biblioteca stdarg.h que s'utilitza per gestionar aquestes funcions.

Més...

Solucionat: myFgets en c

Per descomptat, comencem amb l'article:

myFgets és una de les funcions fonamentals en C per obtenir entrada de l'usuari. Forma part de la biblioteca stdio i destaca com una alternativa més segura als seus homòlegs com scanf, a causa de la seva capacitat d'evitar el desbordament de la memòria intermèdia.

#include <stdio.h>

#define SIZE 100

int main()
{
    char str[SIZE];

    printf("Enter a string: ");
    if(fgets(str, SIZE, stdin) != NULL)
    {
        printf("You entered: ");
        puts(str);
    }

    return 0;
}

Després de començar amb una breu introducció sobre myFgets, el codi C proporcionat anteriorment fa ús de la funció myFgets per obtenir l'entrada de cadena de l'usuari.

Com funciona myFgets?

La funció de fgets és llegir la cadena des de l'entrada estàndard (stdin), normalment el teclat. La funció fgets no és diferent d'altres funcions d'entrada en C pel que fa al seu requisit de tres paràmetres: memòria intermèdia on llegir l'entrada, mida màxima de la memòria intermèdia i el flux d'entrada per llegir. Concretament, després de llegir la cadena, fgets afegeix un caràcter nul ('') al final.

Comprensió del codi anterior

La funció definida anteriorment comença declarant una cadena (matriu de caràcters) d'una mida determinada (SIZE). A continuació, demana a l'usuari que introdueixi una cadena. Després de l'entrada de l'usuari, la instrucció condicional comprova si la funció fgets ha pogut llegir la cadena. Si ha pogut, procedeix a imprimir la mateixa cadena de nou a la pantalla mitjançant la funció puts.

Per entendre la relació entre fgets, la mida de la memòria intermèdia i prevenir el desbordament de la memòria intermèdia, és important reconèixer que el nombre de caràcters llegits per fgets és un menys que la MIDA especificada. Això es fa per acomodar el caràcter nul al final de l'entrada.

Biblioteques i funcions rellevants

Pel que fa a les biblioteques, stdio.h és una de les biblioteques més bàsiques en C, utilitzada per a operacions d'entrada/sortida. El mode d'ús és tan senzill com incloure-lo al principi del codi C mitjançant la directiva #include.

Pel que fa a les funcions emprades en aquest codi, fgets pertany a aquesta biblioteca, juntament amb puts i printf. Mentre que fgets investiga, puts s'utilitza per escriure una cadena per a stdout, però sense incloure el caràcter nul. La funció printf forma una cadena de dades per a la sortida, basada en la cadena de format i els arguments.

Tingueu en compte que per a un enfocament segur i eficaç de la cadena d'entrada de l'usuari, myFgets té un historial provat en l'àmbit de la programació en C, limitant la mida de l'entrada i, per tant, evitant possibles desbordaments de memòria intermèdia.

Més...

Solucionat: buble sort c

És clar, puc fer-me càrrec d'aquesta tasca! Així és com començaria l'article:

Els algorismes d'ordenació són una part crucial de la informàtica i la programació perquè ens permeten ordenar dades de manera eficient. Una de les tècniques d'ordenació més senzilles i intuïtives és Bubble Sort, un algorisme basat en comparacions que passa repetidament per la llista, compara elements adjacents i els intercanvia si estan en l'ordre incorrecte. El pas a través de la matriu es fa iterativament fins que no calen intercanvis, cosa que indica que la llista està ordenada.

Bubble Sort no és un algorisme d'ordenació eficient per a llistes més grans, però a causa de la seva senzillesa, sovint s'ensenya en cursos d'introducció a la informàtica. Tot i que la seva complexitat temporal mitjana i en el pitjor dels casos O (n ^ 2) podria convertir-la en una mala elecció per a grans conjunts de dades, encara pot ser pràctic en determinats casos d'ús on la simplicitat i la facilitat d'implementació importen més que el rendiment brut.

#include

void bubbleSort (matriu int[], mida int) {
for (int pas = 0; pas < mida - 1; ++pas) { for (int i = 0; i < mida - pas - 1; ++i) { if (matriu[i] > matriu[i + 1) ]) {
int temp = matriu[i];
matriu[i] = matriu[i + 1];
matriu[i + 1] = temp;
}
}
}
}

void printArray (matriu int[], mida int) {
per (int i = 0; i < mida; ++i) printf("%d", matriu[i]); printf("n"); } int main() { int dades[] = {-2, 45, 0, 11, -9}; int size = sizeof(dades) / sizeof(data[0]); bubbleSort (dades, mida); printf("Matriu ordenada en ordre ascendent: n"); printArray (dades, mida); retorn 0; } [/code]

Més...

Solucionat: ordenació de sèries

Quan parlem d'ordenació en el paradigma de programació, es considera una de les operacions més crítiques i sovint es requereix quan es desenvolupen aplicacions. En informàtica, un algorisme d'ordenació és un mètode utilitzat per reorganitzar els elements d'una llista en un ordre concret, ja sigui numèric ascendent o descendent o lexicogràfic. En aquest escenari, ens centrarem principalment en el problema d'ordenació de sèries en l'àmbit de la programació C, el seu funcionament i com ofereix solucions eficients.

#include
void sort(int array[], int n) {
for (int pas = 0; pas < n - 1; ++pas) { int min_idx = pas; for (int i = pas + 1; i < n; ++i) { if (array[i] < array[min_idx]) { min_idx = i; } } int temp = matriu[min_idx]; matriu[min_idx] = matriu[pas]; matriu[pas] = temp; } } [/code]

Més...

Solucionat: com escriure una funció per imprimir cada minut del dia al c

Escriure una aplicació en C que imprimeixi cada minut del dia pot semblar un repte interessant, sobretot si sou un principiant en programació. Afortunadament, el llenguatge de programació C ofereix una gran quantitat de biblioteques i funcions que podem utilitzar per resoldre aquest problema. Abans d'aprofundir en la solució del problema, és fonamental entendre en què consisteix aquesta tasca. Bàsicament, l'objectiu aquí és escriure un programa C que imprimeixi tots els minuts en un dia, de 00:00 a 23:59.

Més...