El principal problema relacionat amb els POO a Python és la manca de suport per a l'herència múltiple. Python només admet l'herència única, el que significa que una classe només pot heretar d'una classe pare. Això pot ser limitant quan s'intenta modelar relacions complexes del món real, ja que restringeix la capacitat de crear classes amb diversos nivells d'abstracció. A més, no hi ha cap manera integrada d'aplicar l'encapsulació a Python, cosa que dificulta garantir la integritat de les dades i mantenir la llegibilitat del codi.
class Car:
def __init__(self, make, model, year):
self.make = make
self.model = model
self.year = year
def get_make(self):
return self.make
def get_model(self):
return self.model
def get_year(self):
return self.year
# Aquesta línia crea una classe anomenada Car.
Cotxe de classe:
# Aquesta línia defineix el mètode __init__, que s'utilitza per inicialitzar els atributs d'un objecte quan es crea. Pren tres paràmetres (marca, model i any) i els assigna als atributs de l'objecte.
def __init__(prop, marca, model, any):
self.make = fer
self.model = model
self.year = any
# Aquesta línia defineix un mètode anomenat get_make que retorna el valor de l'atribut make per a un objecte.
def get_make(self):
tornar si mateix.fer
# Aquesta línia defineix un mètode anomenat get_model que retorna el valor de l'atribut del model per a un objecte.
def get_model(self):
tornar auto.model
# Aquesta línia defineix un mètode anomenat get_year que retorna el valor de l'atribut any per a un objecte.
def get_year(self):
tornar a si mateix.any
Programació orientada a objectes
La programació orientada a objectes (POO) és un paradigma de programació que utilitza objectes i les seves interaccions per dissenyar aplicacions i programes informàtics. OOP a Python se centra a crear codi reutilitzable mitjançant el concepte d'herència, encapsulació, abstracció i polimorfisme. L'herència permet als programadors crear classes que hereten atributs d'altres classes. L'encapsulació amaga els detalls interns d'un objecte de l'accés extern mentre que l'abstracció simplifica el codi complex amagant detalls innecessaris. El polimorfisme permet que diferents objectes comparteixin la mateixa interfície mentre que cada objecte pot tenir la seva pròpia implementació única de la interfície. OOP a Python també facilita el manteniment i la modificació del codi existent, ja que es poden crear nous objectes amb petites diferències en el codi existent.
Programació orientada a objectes vs programació procedimental
La programació orientada a objectes (OOP) és un paradigma de programació que utilitza objectes i les seves interaccions per dissenyar aplicacions i programes informàtics. Se centra en les dades dels objectes, així com en els mètodes utilitzats per manipular-los. La POO permet als desenvolupadors crear codi reutilitzable que es pot modificar i ampliar fàcilment.
La programació procedimental és un tipus de programació en què les instruccions s'escriuen pas a pas, permetent una execució més eficient de les tasques. Aquest tipus de programació se centra a desglossar problemes complexos en peces més petites i més manejables que es poden resoldre una a la vegada.
A Python, s'admeten tant els paradigmes de programació orientats a objectes com els de procediment. La programació orientada a objectes permet una millor organització del codi mitjançant la creació de classes i objectes que es poden reutilitzar al llarg del programa. La programació de procediments facilita la descomposició de problemes complexos en peces més petites mitjançant l'ús de funcions o procediments que es poden cridar diverses vegades amb diferents paràmetres.
Conceptes bàsics de POO en Python
La Programació Orientada a Objectes (OOP) és un paradigma de programació que utilitza objectes i les seves interaccions per dissenyar aplicacions i programes informàtics. A Python, els conceptes OOP s'utilitzen per crear classes, que s'utilitzen per crear objectes. Les classes contenen atributs de dades i mètodes als quals poden accedir els objectes creats a partir d'elles. Els objectes també poden interactuar entre ells mitjançant l'herència, la composició i el polimorfisme. Els OOP ajuden els desenvolupadors a crear codi més eficient reduint la quantitat de codi necessària per dur a terme una tasca. També permet una millor organització del codi i un manteniment més fàcil.
